New York….

El centre del món és decadent. L’altre dia m’hi passejava tot sol i pensava en tots els llibres que he llegit de Roma, sobre l’Imperi. Dictadors, Sexe, Conspiracions varies. Rellegint les histories dinàstiques, els contubernis, i l’agror dels olors dels carrers de Roma no deixo de creure que potser Nova York deu semblar-se a aquella metròpoli decadent de fa tants anys, potser 1500 anys.

Nova York feia l’altre dia pudor a pijats, mil races es bellugaven per els seus carrers mesclades entre tots aquells que visitaven la capital de l’Imperi, imbècils cercant totxos, i els que hi anàvem a treure-hi calers, com jo. Era com portar-hi àmfores.

Cada cop que hi vaig penso a una versió bruta del Blade-Runner. A la pel·lícula hi plovia, la primera dic, però les olors no s’hi notaven, a la capital de l’imperi les olors, la brutícia i la crostor si que hi son presents.

La meva mare em deia que passat dissabte, a la dutxa dels diumenges, hi tenia crostes de merda als turmells. A Nova York, o millor dit, a Manhattan la merda hi és tan present, que mirant l’asfalt dels carrers un podria treure’n carretades si hi rasqués amb un raspall de sabater.

És com una atracció-repulsió intensa. M’agrada la capital de l’imperi i el pruner vermell del meu jardí que tot just ha començat a florir fa una setmana, amb les seves flors rosades color seba tendra, perfumades de vida. Sento tanta atracció per ell com repulsió per les prunes vermelles que fa; de la mateixa manera que Nova York m’encanta i em treu la son mentres em fa pensar amb un sexe infernal de llavors mortals.

Si hagués de demanar alguna cosa, demanaria que Manhattan entrés a la centrifugadora de la maquina de rentar roba de la meva avia, Centrifugava tant que feia excursions per el balcó del pis del Carrer Viladomat, i feia desaparèixer, segons ella, tota aquella roba que no li agradava.

He de reconèixer que estic enamorat dels Estats Units. He de reconèixer que odio tant el seu melic, que no evito, mai, tornar-hi per fer-li l’amor. Hi ha poques ciutats que em provoquin el mateix respecte i la mateixa repulsió. Potser a l’alçada de NY hi posaria Alella, Tokyo, i sobretot la plaça del Diamant, lletja com un pecat però el lloc on la meva ex va fer-me el meu primer petó.

Nova York em sembla bruta i adorable, millor dit, Manhattan m’ho sembla. Suposo que tots aquells que van visitar Roma deurien sentir el mateix. L’he visitat tant i l’he viscuda tant a cop de VISA d’empresa que suposo, equivocadament, que la conec. Deu ser com viure un somriure masses cops als mateixos llavis. Ens son familiars i en desconeixem el gust.

Avui hi pensava, potser aquesta ciutat és la que més odi i amor, al mateix cop, em provoca. Però tot i així hi torni com yonky absurd, i sobretot esperant que l’imperi torni a mi, ja que sense cap dubte no he perdut mai la certesa que morir prop de l’arbre que em va viure néixer em salvarà de la historia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s