1 d’Octubre, no oblidem…

el

Jordi - Bitàcoras.

Fa dies que provo d’escriure. Però cada cop que tinc quatre ratlles escrites em faig enrere. Mai havia estat gaire curós amb els escrits, potser sols quan escrivia a la meva novia Irlandesa a qui volia convèncer per carta que el nostre amor era l’única cosa important dins aquest món.

Deu ser que fa dies que visc hores d’intensitat personal com feia molt de temps que no vivia. Tots els dies, i el darrer diumenge també, començant a les 5 del matí al poliesportiu de Can Vera i acabant en un lloc indeterminat fent el recompte d’uns vots plens de il·lusió i de ràbia, i d’amor, i de moltíssimes nuances, com la por del respecte i la de l’il·lusió. Jo no hi creia que aquell dia fora tant important, que aquelles hores a la tarda filtrant la gent que havia de votar a la porta, i després amagant en bosses…

Ver la entrada original 586 palabras más

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s