Crozon Morgat

el

Primers dies de vacances a Crozon Morgat, una mica més enllà del Finisterra Gallec, prop de Brest i de les cançons del Miossec. Què bonica és la Bretanya quan pots comprar 12 ostres per 8 euros, i les hem pagat cares.

Hem dormit a La Rochelle, un hotel curiós al “centre ville” enmig d’un festival de cine on centenars de francesos intelectualoides ens miràvem amb lupa perquè anàvem amb xancletes i plovia. Gafipastics avorrits veient pelis avorrides, dones mig destapades i homes accelerats amb bicicleta. Estan morenos, però entenc que de mentirijilla perquè plou tot el dia. Què es deu poder fer ademés de sexe “toute la journée” on no para de ploure. M’he parat a preguntar-ho i ningú m’ha entès.

Hi ha un triangle d’illuminatis a l’església del poble i hem menjat maigret de canard. Hem fet tot el que es podia fer a la Rochelle abans de remuntar costa atlàntica fins on som ara.

Arribem que França juga contra Uruguay, no ens miren gaire bé, i provem de fondre’ns amb “el peuple”, no funciona, insistim amb les xancles i la màniga curta i desentonem. No sentim la grandeur de la tricolore més enllà del prepuci que ens sua. Quant de mal va fer Mdme.Maladrid quan em parlava de mes ancêtres les gaulois… Resistim al partit, i tornem a casa. Hem llogat una caseta monissima. On hi podem aixoplugar-nos si plou, davant del mar atlàntic. Em fascinen les marees i m’en faré un fart de veure-les, i m’encanta.

Son unes vacances estranyes a un lloc on no fa pas calor, les d’Austria son les obligades i aquestes les escollides i un cop més m’en alegro de no haver anat als Estats Units, que deuen ser fantàstics però que em queden molt llunyans per anar-hi de vacances.

Hem comprat una llagosta i avui la cuinarem. 21 Euros 1,2 kilos de llagosta. Un homard com diuen ells, un tros de bestia de barraca com diria jo.

M’he quedat mirant la platja i no he vist a la Bardot, però afortunadament ahir vaig trobar un llibre amb moltes fotos d’ella. La Bardot era la Bardot. No es pot dir més alt ni més clar, soc un fetitxista de tot el que és francès.

Però avui a la platja he vist poc de Bardot i molt d’altres coses: platja de sorra fina i pedretes i aigua relativament fresqueta, per no dir àrtica.

Els bretons son gent agradable, deu ser per això que no son francesos. Se’ls hi canvia la cara quan els hi dius que ets de barcelona, però se’ls hi torna a canviar quan et veuen les xancletes i no celebres els gols de la tricolore. Això de la integració ho han fet millor que els espanyols.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s