Abandó, Alella.

Trobo a faltar les tardes a la Rectoria, el moment màgic quasi cruixidor en que el sol es pon tot just a sobre del campanar veï. Recordo la cançó d’en Llach i m’entra un petit somriure.

Quan soc a Alella sembla que la brutor de l’ambient m’embargui una mica: el rei del copia enganxa, l’agressiu del PP, la nevera abandonada desde fa dues setmanes ja a la cantonada de la carretera amb l’escola Fabra. Avui me la mirava amb carinyo i m’imaginava al que la va deixar allà, tirada, a mig camí entre l’Escola i Can Lleonard. Té molt de decadent veure-hi una nevera, dues setmanes seguides, i que ningú en faci rès. M’he aturat amb la moto xina i n’he fet una bona foto. Té molt de mèrit aquesta nevera. Potser avui amb el que plou la nevera navegarà fins al Masnou i es perdrà a d’immensitat bruta del mar.

Alella, vista la Rectoria, em sembla massa urbana, massa reivindicativa, amb molts perfils pobres, i altres que a la meva edat ja no m’interessa conèixer. És veritat que tipus com l’ex del PP o el comptable de finestreta de banc no m’acompanyen gaire, però també és molt probable que siguin notes distorsionadores d’una tranquil·litat que poc a poc vaig assolint. No m’atreveixo a pensar que és serenor, però si diria que estic cada cop més desconnectat. Miro altre cop les fotos de la nevera i penso que he oblidat de obrir-ne la porta. I si hi hagués algú tancat dins. I si algú pensés en tancar-hi algú.

Faig una trucada als de l’Arca “que tot ho recullen” desde el cotxe. Tinc el de la policia local, davant, és en Mr.Bean que em gesticula d’una manera massa expressiva per ser les les 09:00 del matí. Els dic que soc el Marquès de Alella i que vull que vinguin a buscar una nevera “prop” de la meva porta de servei. Crec que no cola i això que provo de arrossegar les rrrrrrrs com ell fa. Conec l’accent hi vaig treballar per ell 4 anys. Els dic que és una Whirlpool i que vull que em vinguin a buscar. Per un moment parlo com si fos la nevera qui parlés, els dic que m’han abandonat, començo a perdre el fil argumental, em penjen! En Bean sembla descompensar-se mentre jo no avanço, bufant el seu xiulet, s’acosta, em parla, no abaixo el vidre, jo continuo cridant al de l’Arca dient que vull que em vinguin a buscar, que soc una nevera abandonada a mig camí del cole…

Crec que cal que torni a la Rectoria urgentment, el #nowifi4bernie em va molt bé a mi, no wifi per mi a la vall de la Segarra on he decidit aixoplugar-me de la civilització. Darrerament un dels meus moments d’excitació màxima té molt a veure amb trobar castanyes al “colmado” del poble i que el foc s’engegui. Aqui a Alella, escolto la autopista de lluny, els horaris els marca el poble i no la llum, i sobretot no tinc ganes de cuinar les meves “mongetes tendres amb il·lusió”. La llenya és cara, le benzina costa 10 cèntims més a la benzinera barata, i la gent abandona coses als contenidors.

IMG_7663

Torno a passar aquest matí per el mateix lloc, n’he deixat una que marxa plena de joia de colònies, darreres guspires de infància i primeres d’adolescència. Començaran a partir d’ara els moments terribles en que estarà sola davant el perill. La nevera continua allà, esperant. He anat al Sorli, he comprat quatre cocacoles i les he posat dins. Suposo que tots som i existim segons com per una raó funcional. La gent passa per davant i no es mira l’aparell. No he vist el Marquès tampoc.

Hauríem de evitar aquestes coses a Alella, però no soc l’alcalde, encara que algun dia ho seré i aleshores, els estupids, aquesta gent petita que conviu amb nosaltres potser em treuen a relluir el meu blog. Hi ha tant a fer en aquest poble tant narcotitzat, fins i tot sodomitzat segons com.

Algú que m’estimo molt em pregunta avui: i tu com estàs? I jo responc que bé, com sempre. Recordo les paraules de Joan Margarit:

“l’Ahir és el teu infern. És cada Instant

on, sense tu saber-ho, t’has perdut

i també cada instant on t’has salvat.

Quan el jove que fores ja és molt lluny,

L’amor és la venjança del passat.

Ve d’una guerra on has estat vençut,

D’armes i campaments abandonats

En la Troia que dus a dins de tu.

Els Aqueus en la nit et buscaran

I tancaran el setge. Tornaràs,

Per una dona , a perdre la ciutat.

Helena és tots els somnis que la vida

S’ha anat quedant. Defensa-la amb coratge

Per ultima vegada, desarmat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s