Sols em quedes tu..

el

Son les cinc, arribo tard. No acabo d’acostumar-me encara aquest espai d’intimitat que hem creat. Rebo un missatge a les 11 del matí que em cita a un cine de Barcelona a les 16:45. La primera sessió, la dels avis i la dels que no saben què fer i s’ho poden permetre, el no saber-ho.

M’envies fila i seient, és fosc. M’Assec al costat d’una dona que no conec, o d’una persona perquè és fosc, i és complicat saber què ets de veritat. Recordo que vaig rebre un missatge al telèfon que deia: vols venir al cine amb mi?. Primer, sense pensar-ho el vaig esborrar. Però el vaig rebre altre cop, hi anem? Vaig respondre que si.

Després un altre missatge que deia: “sols vull sentir com algú respira prop meu, i quan arribi el moment m’agafi la mà, sabràs fer-ho?” vaig esborrar-lo. Després va passar tot un hivern plujós i humit, fred. Els panots del carrer eren bruts, xiclets enganxats, i cues al cine. Hi passava amb la moto sovint per aquell cine, i hi havia poca cua a la primera sessió.

De cop va arribar Sant Jordi, i tothom es regalava roses. I altre cop un missatge demanant-me, quasi exigint-me que anés amb tu al cinema. “entra-hi a les cinc, les llums ja seran apagades i seu prop meu”. Aquest cop vaig venir, al anar a pagar l’entrada la noia em va somriure, va donar-me un paper i em va dir que era la sala dos, que estava reservat i que la pel·lícula ja havia començat.

Vaig seure i poc a poc un senzill perfum de margarita m’embolcallà, sentia una respiració compassada, lleugera, quasi tan lívida com el teu perfil clar. El soroll era tronador, i els teus dits fins amb un anell de brillants van arrapar-se al seient com si de cop haguéssim de sortir volant. Tenies els artells blancs i vaig sentir una lleugera olor a suat, a nervis, mesclada amb el teu perfum, i el teu perfil, i amb tu. Veia la teva mà i no sabia si tenia que agafar-la, volia marxar corrents. La vida…

Quan vaig girar-me altre cop ja no hi eres. Hi havia una targeta que deia gracies i un codi que era junt amb una pagina web o deia “bonus per la propera sessió”. Aquella nit vaig entrar a la web, era estranya, em demanava el codi que vas donar-me i de cop i havia millers de mans que s’oferien a venir amb mi al cinema, a estrènyer-me-la, a ser prop meu quan tingués ganes de plorar i de riure, o de res. Vaig repetir moltes vegades, a vegades la mateixa pel·lícula i foscors diferents i mil cops diferents olors. Arronsava el nas i provava altre cop de sentir aquell perfum de margarita fresca, aquells artells blancs, aquella passió no forçada d’una presencia volguda. No vaig trobar-te, i altre cop, la tardor va arribar, la gent va tornar a Barcelona i els panots van humitejar-se per tancar-se amb un hivern dur, i gèlid.

Tornava a anar amb moto i “potser el desig” d’en Llach sonava als meus auriculars. Anar en moto escoltant musica estava prohibit però era com dir-li al món que era lliure. Les nits fosques passaven.

Un dia, enganxat al retrovisor m’hi vaig trobar un nota. Una margarida pintada i una ma, i un “t’estimo” escrit a mà. Hi havia una entrada de cine. Vaig venir, vaig asseure’m prop teu, i suaument el teu perfil va girar-se cap a mi i vas besar-me.

Recordo que vam sortir plegats del cine i poca cosa més, ara que soc prop teu i que has mort. Han estat tants anys fruint del teu perfum de margarida que has portat tants anys arrapat a la pell, han estat tants anys agafant-te la mà, i estimant-te en la foscor.

Ara, sols em quedes tú.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s