Sense Paraules, i sense agenda, amb silenci

Com guixos dins d’una capsa al juliol

Sense aprendre res i volent, potser,

Oblidar-te. O ets tu qui ho vol.

 

Sense Paraules sabent que més tard

Les coses seran altres, les coses, aquestes coses,

Seran d’altres que no diran mai més

El meu nom d’aquella manera.

 

Sense Paraules, en un silenci obligat,

Que més enllà serà mutilació i oblit.

Perquè teu no el voldràs veure el cos al

Que la natura t’obliga. Silenci.

 

Sense paraules quan la imatge

Ens retorni d’un mirall en soledat

On la teva gàbia d’or mancarà amb cara de repte

La porta a la llibertat que t’oferia.

 

Sense Paraules perquè la meva distancia

Les ensordeix, i tu les calles, i ell les vigila

I ella, sabent-ho, les organitza;

Sense paraules ni cloure els ulls.

 

Sense Paraules, amb enyor, sense tacte,

Sense concert, els nostres silencis es faran graons d’escala

I les nostres cames, cansades

No podran escalar per trobar el verb i provar el mot.

 

Sense Paraules així ho vivim, el temps que calgui.

Mentre tu lluites, i jo espero, amb por;

La mateixa amb la que tu esperes, i jo escric

Sense paraules aquest poema.

 

 

El Monestir de la Segarra Juliol 2019.