Sense Paraules, i sense agenda, amb silenci
Com guixos dins d’una capsa al juliol
Sense aprendre res i volent, potser,
Oblidar-te. O ets tu qui ho vol.
Sense Paraules sabent que més tard
Les coses seran altres, les coses, aquestes coses,
Seran d’altres que no diran mai més
El meu nom d’aquella manera.
Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.
Perquè teu no el voldràs veure el cos al
Que la natura t’obliga. Silenci.
Sense paraules quan la imatge
Ens retorni d’un mirall en soledat
On la teva gàbia d’or mancarà amb cara de repte
La porta a la llibertat que t’oferia.
Sense Paraules perquè la meva distancia
Les ensordeix, i tu les calles, i ell les vigila
I ella, sabent-ho, les organitza;
Sense paraules ni cloure els ulls.
Sense Paraules, amb enyor, sense tacte,
Sense concert, els nostres silencis es faran graons d’escala
I les nostres cames, cansades
No podran escalar per trobar el verb i provar el mot.
Sense Paraules així ho vivim, el temps que calgui.
Mentre tu lluites, i jo espero, amb por;
La mateixa amb la que tu esperes, i jo escric
Sense paraules aquest poema.
El Monestir de la Segarra Juliol 2019.