Et deixo,
Arrenglerada
Amb els llibres
Que mai llegiré.
Estabornit de records tancats
Arid de mans
Oblidat el tacte de la teva pell
Imaginada.
I miro endavant
On les ones trenquen l’horitzó
I el sol es pon sorollosament rere els arbres.
Ja no hi ets,
I et desplaces més enllà del que jo
Serenament,
Pugui imaginar.
Et quedaràs per sempre en la grisor que esculls
Lluny de la llum dels meus llavis,
Al costat dels arbres morts d’una vall poc frequentada,
I erma.
