Els Estralls del Temporal Glòria

on

Com a balanç d’un temporal inèdit em queden una palmera dins la piscina , un test trencat, una pèrgola desapareguda a trossos: primer un tros de sostre després l’altre i després la resta, el barret d’una xemeneia, un mur a terra, i unes goteres sospitoses a l’habitació on dormo.

Penso sovint que no em cal cridar gaire per trencar coses, però el xiulet constant del vent fora, i la cua d’un dels gossos que es remena de tant en tant sense veure el cos –viu desde fa dos dies sota un llit- em preocupa i poc.

Un cop vaig tenir una novia, sueca, que quan la vaig provar de deixar segurament per alguna més guapa o més procliu als meus encants em va provocar un terrabastall tant gran a casa, que una bomba nuclear, hagués passat desapercebuda. Avui però, mirant el mur del segle XVIII estes a terra, pedra a pedra m’hen he adonat que res és peremne ni per sempre i que els amors, les pedres i sobretot la vida, té una data de caducitat ben escrita en un destí que desconeixem.

Fa dies que em mullo passejant els gossos, i veig troncs aquí, destrossa enllà, que el temporal Glòria ha desfet realitats per construir-ne d’altres. Poc pensava jo passar la tarda penjat al telèfon mentre escoltava Vivaldi i les Quatre estacions al fil musical de la meva asseguradora, i em feia passar aquesta vergonyeta, tant catalana i de classe mitja, que passem quan truquen per donar un part de danys o explicar alguna misèria que volem que ens rescabalin. De lluny, la meva dona, centre-europea gesticulava animosament recordant-me la gotera de l’habitació. A mi la gotera és veritat que em semblava accessòria, i que el mur ample i dur de 300 anys on m’asseia a contemplar com es pon el sol a la meva rectoria em té molt més capficat.

M’han dit que m’envien un perit i jo he demanat un arqueòleg, i m’imagino el pobre home o dona mirant-se el mur com ho he fet jo aquest matí, com si fos el titànic enfonsat i no escoltés ja, per molt que ho provés, la musica de la orquestra ni el cruixir del sol al crepuscle.

El Meu amic Alex, un anglès que té el do en mi de fer-me veure el mon sempre com si fos baixada ja m’ho dit, quan m’ha vist la cara d’enterrament, “at the end George these are just fucking Stones man! Big but Stones at the end!” me’l he mirat i m’he dit que no en tenia ni idea. Segurament els seus antecessors viatjaven com a corsaris de’n Drake mentre els meus es dedicaven a apilar pedra sobre pedra tot recordant la seva època cromanyònica. L’Alex m’ha mirat i no m’ha entès, i després hem continuat parlant del temps i de diners, sense parlar-ne. Tot molt “polite” “english” i sobretot, civilitzat.

Demà em tornaré a mirar el mur, encara no m’he tret l’esglai del cor, mentre que assegut a la taula de la cuina i repicant al blog, veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to  de no sé què, ben tropical  al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí

Quan la de l’assegurança m’ha preguntat si havia patit algun dany més per posar-lo al informe li he parlat del dolor existencial que sentia i sento des de fa uns dies, que no veure la llum del sol m’afecta i que lo del canvi climàtic és seriós. Darrera la línia s’ha fet un silenci sepulcral. Jo ja havia notat que s’estava tensant, que la noia tenia un accent estrany, i que el seu català era forçat. He preguntat – Hola?! – de cop m’ha contestat que es deia Carina, que si la recordava, que era la meva ex novia sueca i que ara que sabia on vivia altre cop, cap asseguradora em salvaria.

Se m’ha glaçat la sang. Ha penjat. I ara, no sé què fer, ni a qui encomanar-me. Hauré de continuar Singing in the Rain!

 

 

 

One Comment Add yours

  1. El Corsari ha dit:

    They were marvellous stones.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s