Aquelles coses que diem que farem quan tiguem temps son exactament les que no fem mai.
Autor: Al Fenici
alfenici@gmail.com
www.alfenici.com
Plorem plegats, però que no es noti!
Fa tant de temps que ens coneixem, que veure’t plorar o pensar que ho fas pot arribar a trencar el meu posat d’arrogant professional.
Agafats de la mà
La mort ens iguala, però dubto que ens iguali en la forma de fer-ho sinó més aviat el Post Mortem. Ens convertim en absència.
I tal dia fara un any…
El Covid 19 ha fet que els Soprano em semblin entranyables.
Marc Almendro: Imatge de marca ERC?
Quan en Junqueras despren amor, em pregunto com pot ser que al poble hi tinguem com ho diria…. Fortor?
Gràcies . Gracias
(version en castellano al final)
“Jo tenia un amic que es deia Puig que sempre…” i Aleshores la corda s’estira i els teus ulls blaus continuen dins una historia on ja no hi som, que som capaços de verbalitzar
Domingo por la tarde, 1998.
Me recuerdo con unos levis, una camiseta blanca unas chanclas (mi patrimonio) y un Chester en los labios.
El Rapte
Estol a la mar grisa Estol d’estels estès a les teves mans Estol que creix i que s’amaga Estol que hi és i marxa L’estol de tu, feta de mar. Albir d’aurora realitat de nit Estol al mar que sense tu neix A un horitzó plà d’infinita mar grisa. I així ens porta el temps Del…
2020 – Fuck you Carpathia.
Què estrany escriure que aquest any ha estat excepcional, però ho ha estat. Excepcionalment trist, excepcionalment intens, excepcionalment desafiant, potser a vegades fins i tot un any d’alguna manera feliç.
Dilluns al sol
però m’aferro a les llagostes de la peixera del restaurant del Titanic: que s’enfonsés va ser tot un miracle i una salvació per elles.
