Dilluns al sol

però m’aferro a les llagostes de la peixera del restaurant del Titanic: que s’enfonsés va ser tot un miracle i una salvació per elles.

No System Covid-19

la meva germana i el meu pare insisteixen en sentir-se immortals. Tot té un preu en aquesta, i jo espero no veure’ls i sobretot, espero no ser-ne’n una víctima.

Alella – Covid-19. La rentrée…

Per la resta, estic content de haver tornat, cada cop trobo més raons, essencials i irrefutables, per tornar a la rectoria, o en copetti, la llebre i els meus nous amics del poble, per bé que no m’esperen, estic convençut que troben a faltar algú tan amable, tropical i si més no educat, com jo.

Farewell Lluis

La mort, ens dona tocs d’atenció, com una ruleta russa on simplement sempre son els bons que perden, perquè juguen amb el més preuat que tenen, que és una vida plena.

Els Estralls del Temporal Glòria

veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to  de no sé què, ben tropical  al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí

*Sense Paraules

Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.

Aureli.

Recordo que tornava a casa i li deia a la meva dona: m’he trobat a l’Aureli, eternament jove!