Al cafè on m’han citat els lavabos també hi son al final del local, però afortunadament jo no pertanyo a la família Tattaglia
Categoría: Alella
Feina Invisible, feina ben feta.
Al poli-esportiu d’Alella, les feines invisibles es fan, i crec que es fan bé. Pots estar més o menys d’acord, però sempre hi tens una porta oberta, una explicació concreta i una espècie de ganes de fer bé les coses
Andreu Amic…..
Aquests darrers dies, de fet en fa 96 hores com recorda l’alcalde, he assistit, al·lucinat, a un “toma-daca” impresentable. Crec que algú no ha entès que quan s’és un personatge públic i juga amb les xarxes socials, alguna vegada en pot sortir una mica socarrimat. I això és el que hem vist aquests dies: una…
Revista Alella: Ego te absolvo a pecattos tuis
Desde aquí m’agradaria disculpar-me davant la revista Alella, i els seus components, demanar un Ego Te Absolvo, i agrair que fessin, altre cop, un pas endavant
Escola Fabra Alella: Aparcar o no Aparcar, this is the question.
Los Otros es un concepto que no entra en nuestro cerebro, desde el que se para en el paso cebra y deja salir a sus hijos, hasta el que aparca su coche en la plaza de inválidos porque su hija tiene gripe. Tenemos los que aparcan en tercera fila, los que se suben a la rotonda, y los que se quejan, a gritos, a la policía que los multa. El enjambre.
Alella, Revista, Full i tristor
Tot sigui dit que m’encanta la revista, el paper es de millor qualitat que per exemple “Mas Allà” i val més o menys el mateix, és més gran i molt gràfica, però malauradament aconsegueix el que “Año Cero” o la mateixa “Mas Allà” no aconsegueixen, es a dir, que te’n vagis un dimecres al vespre, acollonit al llit.
La Señora, Señorita.
Un fotograma y una Señora, o Señorita. Una parada de autobús, un carro de la compra, un cabello liso, muy liso. El fotograma se desgrana solo, finales de los 80, principios de los 90, una moto demasiado rápida, un balcón, una casa de campo, calor, aquella Barcelona de las paellas en los chiringos de la…
T’estimo.
La casa ens perviurà i deixarem notes secretes a les parets, entre les pedres, com ho fèiem a la casa d’Artà, aquella casa de Mallorca que mai fou nostre però que fèiem que ho era. Potser aleshores, d’aquests murs tan freds, altres veus tornaran a parlar d’amor, de cuines i de llibres, com nosaltres vam fer la resta dels nostres dies.
la caldera de casa ha mort… Vive la France.
Quant de temps trigarà el del servei tècnic en venir? Vindrà? Si hi hagués una invasió zombi avui seria l’únic desgraciat del veïnat dutxant-me amb aigua freda…
Violencia via whatsapp
Hoy he descubierto que el nivel de violencia entre nuestros jóvenes es tremendamente inmenso comparado con el nuestro. He caído sobre el móvil de un estudiante de ESO, y no, no es mi hijo. Afortunadamente para él, decidió abandonar el móvil o celular casi al mismo momento en que le fue entregado. He llegado a…
Adeu sisè: Preguntes equivocades, i encertades…
“És una calamitat d’aquest temps que els bojos guiïn els cecs”
William Shakespeare.
ESCOLA FABRA: Ens tornaràn el pati????
Ens tornaran el pati??
