Del Franciscanisme al Almendrado.

els traspassos de poder de leader a leader son malaltissos i sobretot “estranys”, i recorden massa a Politburö de edats antigues i traspassos de poders elitistes.

Noemi, la meva primera novia

Recordo aquell dia quasi tant clar com el que la Leticia ens va dir que marxava. La mare de la Noemi se’m va acostar i em va dir que ella ja no tornaria

Adiós 2017.

Mañana cumpliremos esos 365 días mágicos que nos llevan a otra vida, o a lo que muchos piensan que puede ser una nueva oportunidad para hacer mejor todo lo que no han sabido hacer bien. Personalmente no les albergo ninguna esperanza

Fa cinc anys de l’Al Fenici

Em dic jordi, tinc 44 anys, cada cop soc més curt de vista i sovint hi veig més clar que mai, m’encanta escriure, opinar quan no es pot i fer el contrari del que cal fer, del que els altres creuen que has de fer, perquè en el fons ningú hauria de ser més que un altre per obligar-nos a fer tot allò que no volem.

1 d’Octubre, no oblidem…

tots els que vam quedar dins aquella sala que ja feia pudor a suor, i somni, parlàvem poc, fèiem bromes, i sobretot teníem por. Tots vam passar molta por

Bancs d’Alella…

Els bancs tenen aquella cosa extranya que quan hom hi seu tot sol, ningú el molesta i també que quan un hi seu amb parella sempre s’acaba la historia amb un petó o un adeu

Estius a Alella…

Alella es convertia Juliol i Agost en una olla de grills on el poble recobrava de sobte una vida que els alellencs els costava d’acceptar amb tots els domingueros que pujàvem de Barcelona per quedar-nos fins vora tocar mitjans de setembre

Plou.

Si abans a l’estiu tota cuca vivia, darrerament la sensació és mortal.

La taula del fons…del Cafè.

Al cafè on m’han citat els lavabos també hi son al final del local, però afortunadament jo no pertanyo a la família Tattaglia