REFLEXIONA… SI POTS.

La municipalitat com a somni val la pena, el govern municipal com a professió, em fa por!

Alella i els Cartells Electorals.

Un punt i a part és la campanya de ERC. Abusiva, tètrica, la transmigració de les animes entre un Andrew en retirada i un delfí que se li assembla massa.

Quan erem els millors del món

la Iaia sempre estava allà per dir-nos que erem el millor del món. A l’època l’estupid el meu germà em deia que era drogadicte, i la meva germana em tenia a l’alçada de qualsevol hooligan. La meva mare feia dies que no em parlava i el meu pare em mirava amb desconfiança.

Birkin vs Costurera= Birkin

El món que ens envolta, de “prima” dones en transit, adulacions servils a demòcrates esdevinguts cacics, fa pena, fàstic i cansa. Sembla que la gent te necessitat dels seus títols i activitats per reivindicar les seves misèries i tristes realitats, però el què és pitjor és que potser tots tirem cap allà.

Quasi a punt per tornar….

Suposo que l’habitació et semblarà petita, i suposo que nosaltres provincians.Trepitjes el carrer d’una manera diferent i transpires ja alguna cosa que pocs a la teva edat tenen.

Policia Local d’Alella, sols?

Hi ha coses amb les quals no es pot jugar, i una d’elles és la seguretat de 10.000 persones, que som els que vivim a Alella. Però qui hi juga:  el govern municipal del poble, o la policia.

Alella, Municipales 2019.

Si lo pienso fríamente, ser el “Hereu” debe de ser un rollo. Y más el Hereu de Andreu. Nadie se acuerda de Luis XV. Nos acordamos del XIV y del XVI, uno tan fantástico y el otro tan descabezado. Pero y el XV?

Abandó, Alella.

Alella, vista la Rectoria, em sembla massa urbana, massa reivindicativa, amb molts perfils pobres, i altres que a la meva edat ja no m’interessa conèixer

fa 8 anys…

Dec ser molt primitiu, però les orenetes i els falciots continuen regnant el meu calendari, de la mateixa manera que els records, inesborrables sovint, fan que els llocs prenguin un sentit especial