Els Estralls del Temporal Glòria

veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to  de no sé què, ben tropical  al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí

Mi Encargo.

M’he tornat a trobar còmode amb el que dic i penso, i, encara que ella continua essent prudent, la meva indulgencia extrema sembla captenir-la.

Afany per viure!

La meva resposta ha estat senzilla, estranya, la mateixa que sentia a les venes als anys 90: depèn de la teva disponibilitat per la vida.

Cleveland no está en el Mapa

Llegué enfermo y con fiebre y me voy sano y con tos, pero lo más importante, dejo Cleveland feliz de haber compartido un dia con los Villoriings que emigraron hace ya dos años a Estados Unidos.  Fue como siempre, y esto es lo importante

Quan erem els millors del món

la Iaia sempre estava allà per dir-nos que erem el millor del món. A l’època l’estupid el meu germà em deia que era drogadicte, i la meva germana em tenia a l’alçada de qualsevol hooligan. La meva mare feia dies que no em parlava i el meu pare em mirava amb desconfiança.

Roma sense tu.

D’aquí a tres dies tornaré a ser a Roma, miro la guia que he comprat i crec que no em cal, en Santacana es pensava que no l’escoltàvem, però si que ho fèiem, i el que és pitjor: ell quedarà per sempre gravat a la ciutat eterna, per tota una generació.

Estupidesa

M’agrada la gent capaç d’entendre que el gran error humà es probar de treure’s del cap allò que no els surt del cor

Inghetata no vol dir Llibertat (en romanès)

Em llevo al matí pensant que avui escriuré coses boniques i m’entortolligo en mons que volen tenir-me pres. Diguem que mai vaig ser un tipus odiós però, pensem també que poc a poc la mala sang guanya a la bona dins les meves venes.

Mi amigo se llama David Guilarte, David…

Han pasado los años y guardo en un bolsillo, como una piedrecita atada a un puño de acero, tu amistad. Te guardo a ti. Te guardo como si siempre hubieras estado allí, como si el solo apretarla entre mis dedos me diera conciencia de vida y me quitara la mortalidad certera y traicionera que nos acecha en cada esquina, cada dia, cada vez que pisamos el mundo.

Don’t fly me to the Penedès (fly me to the moon)

Un Pilot de Lufthansa, un dia que tornava de perdre un negoci, un de molts, i que em pujava al seu avió, va dir-me: “don’t worry sir, up there is always sunny”…m’aferro sovint a aquesta frase, i deu ser estupid, però és veritat que a cops es converteix en un mantra molt util.