Plou.

Si abans a l’estiu tota cuca vivia, darrerament la sensació és mortal.

A cara de perro, siempre!

El sol se pone tranquilamente en esta tarde de agosto, el calor no cesa. Es como esa muerte que no acaba de llegar o esa vida que se resiste simplemente a los avatares extraños que nos quieren devolver sin un sentido claro a una infancia senecta, o a un acelerar dramático acompañado del ruido quejumbroso de una moto o un llanto.

Xavier Prat, 1957-2007 (revisitant al Xavi)

Potser coneixíem sols una part d’un element humà i polièdric que es deixava entreveure, i que es foragitava al mateix temps; ens ha costat 20 anys entendre una realitat que no volíem, ni preteníem, ni sabíem entendre, o potser simplement ahir, a través d’un reconeixement sense dubte tant important, vam començar a oblidar el Xavier persona,

Xavier Prat, Un artista emblemático de los años 80.

Xavier Prat Riquelme era un personaje intenso, que cultivaba a fondo sus raíces peruanas:
“La persona con más talento natural que conocí en mis años de juventud, nunca llegó a profesionalizar realmente sus aptitudes literarias y plásticas”

Las 5 leyes de la estupidez humana…

Los “no estúpidos” son un grupo defectuoso e inconsistente. A veces actúan de manera inteligente, a veces egoístamente y, a veces, se aprovechan ellos.

La taula del fons…del Cafè.

Al cafè on m’han citat els lavabos també hi son al final del local, però afortunadament jo no pertanyo a la família Tattaglia

Tot depèn.

Vivim ja en el moment de la crisi constant, en el que potser morirem a qualsevol cantonada i als petons que no donem per por d’encostipar-nos.

Una casa nova, Bella. Vella, vells.

Els hiverns seran llargs, a cops, sol amb els gossos, i sovint amb tu, la finestra encarada al sol, al Gran Sur, ens enganxarà endormiscats, al sofà, més tard de les 4 de la tarda, i un poc abans d’aquell moment, identificable, quan el sol mort.

Feina Invisible, feina ben feta.

Al poli-esportiu d’Alella, les feines invisibles es fan, i crec que es fan bé. Pots estar més o menys d’acord, però sempre hi tens una porta oberta, una explicació concreta i una espècie de ganes de fer bé les coses

Andreu Amic…..

Aquests darrers dies, de fet en fa 96 hores com recorda l’alcalde, he assistit, al·lucinat, a un “toma-daca” impresentable. Crec que algú no ha entès que quan s’és un personatge públic i juga amb les xarxes socials, alguna vegada en pot sortir una mica socarrimat. I això és el que hem vist aquests dies: una…

Moldavia: un-revised.

passejant per els carrers de Chisinau, o kisinev, de la ma de Vasa o Slava, em sembla veure que esperaven massa del nostre mon de merda y massa poc de l’ordre que tenien