Vacances Brettonnes

Bretanya és un tresor a descobrir, o potser érem nosaltres qui teníem el tresor amb nosaltres i aquests dies hem tingut temps per obrir els cofres i veure’l.

La pointe des Espagnols

Les he comprat sol com un mussol a la boqueria i també molt ben acompanyat, companyia que a cops em manca molt.

Crozon Morgat

M’he quedat mirant la platja i no he vist a la Bardot, però afortunadament ahir vaig trobar un llibre amb moltes fotos d’ella. La Bardot era la Bardot. No es pot dir més alt ni més clar. Soc un fetitxista de tot el que és Francès.

Sensibilitats i poc sentit de l’humor

Després d’unes setmanes amb el blog tancat i barrat, i amb alguns missatges de que l’obrís altre cop, al final ho faig. L’havia deixat inactiu per dues raons: la primera es perquè se’m va requerir de manera oficial que esborres un parell o tres de posts. Sembla que segons què a segons qui, molesta, la…

New York….

Potser a l’alçada de NY hi posaria Alella, Tokyo, i sobretot la plaça del Diamant, lletja com un pecat però el lloc on la meva ex va fer-me el meu primer petó.

Noemi, la meva primera novia

Recordo aquell dia quasi tant clar com el que la Leticia ens va dir que marxava. La mare de la Noemi se’m va acostar i em va dir que ella ja no tornaria

Violeta

Es girarà lentament, la ma aixecada Per dir un adéu emmirallat i sense força Els finestrals seran tancats I sense més espurna que un oblit ràpid Emprendrà un camí entre estances i ombres.   S’escolarà entre els corriols clars L’antiga vall s’obrirà envers ella I les olors de primavera, d’una vida Sencera a punt d’albirar-se…

Fusos horaris

Els viatges llargs costem dues arrugues (i tres), però és veritat que anar-hi de tornada, malgrat tot el que vol dir això, ajuda

Rambla Avall

Avui anava avall les rambles, feia temps que no ho feia , i mentres una veu em deia que no baixés més, un altre em feia anar rambles avall fins a Colon. M’ho anava mirant tot amb un carinyo especial, pensava que els diumenges quan era un adolescent sortia de les puces o la Guarra,…