Nova York, la Ronya i la Mort

i després ells, potser d’esbiaix en algun moment de lucidesa, et veuen, però no sé si et miren. És aquest esguard permeable, transparent, que no existeix.

Cloure els ulls

El temps no es deixava mai enganyar i sempre ens jutjava en rebel·lia sense que hi poguéssim fer res.

Tiempos Oscuros…

Mientras la orquestra del titánic siga sonando, apoyemos pues nuestra voluntad de libertad y preparémonos para sufrir la tiranía y la furia indiscriminada de una meseta que nunca perdona, y que jamás olvida.

Bienvenidos al Vertedero

Hoy en la plaza de Colon he visto mucho pajarraco en la bandera, y mucho brazo en alto, mucho Puigdemont a Prisión, y francamente, una cantidad inmensa de iletrados encantados de que un cocainómano, un sociópata, y un fascista les dijeran a que cerdo sonreír.

No controlem el Post-Mortem

Potser el gran què de la mort és l’acceptació que tenim del nostre rastre incontrolable en aquesta vida. I sobretot la dictadura impossible sobre la nostre trascendencia.

Te odio.

Nos unía la fuerza peligrosa
que da al amor la soledad.

Policia Local d’Alella, sols?

Hi ha coses amb les quals no es pot jugar, i una d’elles és la seguretat de 10.000 persones, que som els que vivim a Alella. Però qui hi juga:  el govern municipal del poble, o la policia.

Abandó, Alella.

Alella, vista la Rectoria, em sembla massa urbana, massa reivindicativa, amb molts perfils pobres, i altres que a la meva edat ja no m’interessa conèixer