Fa tant de temps que ens coneixem, que veure’t plorar o pensar que ho fas pot arribar a trencar el meu posat d’arrogant professional.
Categoria: Cosas que no me gustan
Gràcies . Gracias
(version en castellano al final)
“Jo tenia un amic que es deia Puig que sempre…” i Aleshores la corda s’estira i els teus ulls blaus continuen dins una historia on ja no hi som, que som capaços de verbalitzar
2020 – Fuck you Carpathia.
Què estrany escriure que aquest any ha estat excepcional, però ho ha estat. Excepcionalment trist, excepcionalment intens, excepcionalment desafiant, potser a vegades fins i tot un any d’alguna manera feliç.
Dilluns al sol
però m’aferro a les llagostes de la peixera del restaurant del Titanic: que s’enfonsés va ser tot un miracle i una salvació per elles.
Somos Monarquicos! (o no)
Sabíamos que era un corrupto, que era un adultero ligero de cascos, que vivía del momio (y gracias a él si pensamos en Francisco Franco Generalísimo de España), que cobraba comisiones y que su vida más que disipada era de un sin-freno tremendo a nuestra coste.
Covid-19. Is the end of the world, Canvi de paràmetre
I llegeix algun llibre d’en James Wesley, si et quedes amb un 10% la palmaràs igual, però ho faràs amb dignitat, i no amb cara de imbecil.
Depende…
Teniem tots els números per acabar en una cuneta, i encara pot passar però clar…. todo depedende! I resulta que ens morim de coses xungues patètiques i que ens fan reflexionar de com vulnerables serem, som, i sobretot erem
Alella – Covid-19. La rentrée…
Per la resta, estic content de haver tornat, cada cop trobo més raons, essencials i irrefutables, per tornar a la rectoria, o en copetti, la llebre i els meus nous amics del poble, per bé que no m’esperen, estic convençut que troben a faltar algú tan amable, tropical i si més no educat, com jo.
Covid-19. Un puto arrogant.
Fa por morir quan tens allò que diuen la gent gran: coses al teu càrrec. Normalment son nens, dona o deutes. No tinc deutes, tinc nens.
Farewell Lluis
La mort, ens dona tocs d’atenció, com una ruleta russa on simplement sempre son els bons que perden, perquè juguen amb el més preuat que tenen, que és una vida plena.
