Del Franciscanisme al Almendrado.

els traspassos de poder de leader a leader son malaltissos i sobretot “estranys”, i recorden massa a Politburö de edats antigues i traspassos de poders elitistes.

Sensibilitats i poc sentit de l’humor

Després d’unes setmanes amb el blog tancat i barrat, i amb alguns missatges de que l’obrís altre cop, al final ho faig. L’havia deixat inactiu per dues raons: la primera es perquè se’m va requerir de manera oficial que esborres un parell o tres de posts. Sembla que segons què a segons qui, molesta, la…

Et trobem a faltar.

Tu ets a la presó, i ells ploren a les processons, i tu no pots anar a missa, i el padrí del meu fill és políticament tot el que jo més rebutjo, i jo marxo de casa perquè ell hi entri, i els teus fills tornen en tren de veure el seu pare tancat a la presó per fer i donar suport tot el que jo també defenso.

New York….

Potser a l’alçada de NY hi posaria Alella, Tokyo, i sobretot la plaça del Diamant, lletja com un pecat però el lloc on la meva ex va fer-me el meu primer petó.

Noemi, la meva primera novia

Recordo aquell dia quasi tant clar com el que la Leticia ens va dir que marxava. La mare de la Noemi se’m va acostar i em va dir que ella ja no tornaria

Fusos horaris

Els viatges llargs costem dues arrugues (i tres), però és veritat que anar-hi de tornada, malgrat tot el que vol dir això, ajuda

Next Stop…

Sempre deia: “que vida más siniestra la nuestra Jorge!”

Del Perú a Alella…

Avui el meu fill, en Max, em preguntava què em feia por de veritat i jo li deia que morir lluny dels arbres del Jardí que es van plantar amb mi al davant tots ells, era el que m’aterrava; això i no poder assegurar-li a ell que podria desitjar una mort tant bonica com la meva.

Bona Nit Dolores!

jo no deixo de pensar en aquella nit a Belfast en que dins un garito més que estrany vam estar bevent cervesa fins a reventar amb ella

Costa?

Jo recordo el “camina més a poc a poc”, el “ulls de gat mig atropellat” (perdona: però com pots mig atropellar un gat?), el “potser és que m’he equivocat” o la mirada perduda seguint els mots que brollaven, provant de trobar l’error en ells, perquè verbalitzar és quasi tant important com mirar, perquè et fa veure.