Aquelles coses que diem que farem quan tiguem temps son exactament les que no fem mai.
Categoria: El Monestir
Alella – Covid-19. La rentrée…
Per la resta, estic content de haver tornat, cada cop trobo més raons, essencials i irrefutables, per tornar a la rectoria, o en copetti, la llebre i els meus nous amics del poble, per bé que no m’esperen, estic convençut que troben a faltar algú tan amable, tropical i si més no educat, com jo.
1er de Juny – Covid-19 – Trona!
La diferència entre les masies del voltant i la meva rectoria (que és de tots), potser, és que aquesta no portarà mai el meu nom.
12 de Maig – Soc D’aqui – Covid-19.
A vegades tinc la sensació que tot plegat m’ha posat un peu a terra i l’altre a l’arrel, i que inexplicablement he passat del “què bonica és la Segarra, a soc de la Segarra” en poc temps.
13 d’Abril – ho trobo a faltar – Covid-19.
trobaré a faltar coses que avui no em son importants, perquè som això, homes que recorden records que trobem a faltar.
29 de Març – Enclaustrament. Covid-19.
Tinc ganes de veure gent per començar a perdre’n les ganes de veure’ls.. Complicat!
Els propers 10 anys
Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.
solitud ex profeso
Em sento fruir a l’abandó de la llum i plaent al silenci, i els mots nascuts d’una veu poc usada qu’és la meva em semblem sovint estranys i de natura dubtosa.
Canalons
Desar el llibre electrònic a sobre la taula i mirar com es fan els canalons, escoltar fados i imaginar-me la meva família, germans i mare, sopant a casa mentre no hi som. Els canalons em porten a un nadal molt antic quan per Sant Esteve en menjàvem a casa la meva avia, la Iaia Antonieta….
Forest, em manques
De la mateixa manera que la natura enrogeix les fulles dels arbres que m’envolten, la meva pell envelleix amb les hores que passen.
