Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.
Categoria: El Monestir
solitud ex profeso
Em sento fruir a l’abandó de la llum i plaent al silenci, i els mots nascuts d’una veu poc usada qu’és la meva em semblem sovint estranys i de natura dubtosa.
Canalons
Desar el llibre electrònic a sobre la taula i mirar com es fan els canalons, escoltar fados i imaginar-me la meva família, germans i mare, sopant a casa mentre no hi som. Els canalons em porten a un nadal molt antic quan per Sant Esteve en menjàvem a casa la meva avia, la Iaia Antonieta….
Forest, em manques
De la mateixa manera que la natura enrogeix les fulles dels arbres que m’envolten, la meva pell envelleix amb les hores que passen.
*Sense Paraules
Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.
Estendre la bugada…
Dutxar-se a cel-obert té un què de alliberador, i podeu estar segurs que la masculinitat passa a segon terme si el proveïdor d’aigua es aigües de Solsona.
No controlem el Post-Mortem
Potser el gran què de la mort és l’acceptació que tenim del nostre rastre incontrolable en aquesta vida. I sobretot la dictadura impossible sobre la nostre trascendencia.
Boira, 2019.
Em parla del misteri de la vida, i de la mort, i d’acceptar aquesta darrera com un altre misteri que ens farà viure… La Mort com a acte de fè que ens farà finalment sobirans perquè vivim en ella.
Quasi a punt per tornar….
Suposo que l’habitació et semblarà petita, i suposo que nosaltres provincians.Trepitjes el carrer d’una manera diferent i transpires ja alguna cosa que pocs a la teva edat tenen.
Capvespres a la Casa
Us puc ben jurar que l’altre dia vaig escoltar com el sol es ponia entre els darrers turons de la vall, vaig sentir-ne el murmuri, i li vaig dir a la meva filla: escolta com cau el sol amore!
