Aquelles coses que diem que farem quan tiguem temps son exactament les que no fem mai.
Categoria: La Segarra
But stand by me.
y sobretodo no permitas que yo, apriete a full mi pie y tire con la mano derecha del freno de mano
Alella – Covid-19. La rentrée…
Per la resta, estic content de haver tornat, cada cop trobo més raons, essencials i irrefutables, per tornar a la rectoria, o en copetti, la llebre i els meus nous amics del poble, per bé que no m’esperen, estic convençut que troben a faltar algú tan amable, tropical i si més no educat, com jo.
1er de Juny – Covid-19 – Trona!
La diferència entre les masies del voltant i la meva rectoria (que és de tots), potser, és que aquesta no portarà mai el meu nom.
12 de Maig – Soc D’aqui – Covid-19.
A vegades tinc la sensació que tot plegat m’ha posat un peu a terra i l’altre a l’arrel, i que inexplicablement he passat del “què bonica és la Segarra, a soc de la Segarra” en poc temps.
13 d’Abril – ho trobo a faltar – Covid-19.
trobaré a faltar coses que avui no em son importants, perquè som això, homes que recorden records que trobem a faltar.
11 d’Abril – un nou món – Covid-19.
Podria continuar treballant, vivint a la vall, encomanant-me a Deu als matins i al Tramonto italià als vespres, embolcallat a cops per la boira i altres per un sol feridor i insuportable
Els Estralls del Temporal Glòria
veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to de no sé què, ben tropical al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí
Els propers 10 anys
Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.
Forest, em manques
De la mateixa manera que la natura enrogeix les fulles dels arbres que m’envolten, la meva pell envelleix amb les hores que passen.
