veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to de no sé què, ben tropical al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí
Categoria: La Segarra
Els propers 10 anys
Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.
Forest, em manques
De la mateixa manera que la natura enrogeix les fulles dels arbres que m’envolten, la meva pell envelleix amb les hores que passen.
*Sense Paraules
Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.
La Segarra (lliure i tropical)
Aquesta terra bruta de pols als camins sembla deixada de la mà de Deu i jo, com per coincidència he acabat respectant-la i prosant-la. La Segarra ara que es fa fosc i m’ofereix estels a mans plenes, es guanya cada cop més la meva atenció, o potser és l’inrevés.
