Ser padre es complicado, y contar cosas también. El trato era muy distinto, el trato era que nos dormíamos, dejábamos el agua para los camellos, comida, volvíamos a casa, y cenábamos rápido.
Categoría: Variado de Al
El rincón de las cosas que han pasado.
Los besos son importantes y los encuentros también. En Nepal la gente construye pequeños pilares de piedras para marcar cosas, acontecimientos o señales y nosotros deberíamos llenar nuestros bosques y parques de pequeñas montañitas de piedras señalando sitios, y acontecimientos.
II. La Flauta dolça…L’obrador.
Marta: sempre seré de llengüets, i m’encantará el que fas amb les flautes dolces. Especialment la que tocavem junts
Demà marxo de viatge…
es dones son extremadament guapes, van amb minifaldilles i sobretot tenen les cames llargues i sobretot porten tacons i tenen els ulls clars. Osti vist així no està mal com a viatge.
Els meus ulls seran el teu mon.
La finestra donava a un parc amb un bell llac. Cignes i ànecs jugaven a l’aigua mentre els nens feien volar els seus estels
La teva darrera carta…
he decidit que he de marxar amb els teus mots dins meu. El meu pare és mort i l’altre home important dins aquest univers esberlat que em resta….
Barcelona is gone. Els vells temps…
en aquella època la sang havia d’estar gelada i per descomptat havies de tenir el canell preparat i també el mentó, per rebre un jec d’osties de cop o simplement apartar el cuir negre i la plata fàcil d’un ganivet malparit a deshora.
La CUP s’ha suicidat. Visca el Rey!
crec que els de la CUP i els de Convergència s’han fotut l’últim Gin-Tònic, s’han tirat a la rossa del bar (perdoneu-me les morenes) i sobretot han acabat bevent-se l’aigua del wàter abans que el Junqueras tirés la cadena.
2015… Adiós Alegre. Bon Vent i Barca Nova
Llegué cansado y, tranquilo, mientras veía a mi hija patinar como el viento, dije que si a otra vida. Quizás 2016 empezó hace días y ya no me había dado cuenta, aún.
M’agrada ser pare…
Tanco els ulls sigui a Tokio, a Reus o a Nova York, i me’ls imagino envoltant-me, fent les seves coses, parlant-me d’ells com el gran, patinant i fonent-se amb la música l’altre.
Hijos de un Dios menor…
Todos aceptamos roles en esta vida y en mi caso, siempre me gustó ganar. Me aferro con violencia a mis presas y, aunque sé que es obsceno, sé que soy un animal.
Echo de menos New York!
Me pregunto como fui capaz de sobrevivir. De continuar electrizado cada día, mientras la gente desistía, sin una razón aparente: midnight jazz, early shake y porque no, end up party en The Flame en la 9th avenue con la 58
