Lo de las R s’ho devien inventar els que no volien veure segons qui menjar ostres a l’estiu “au bord de la mer”.
Categoría: Variado de Al
La pointe des Espagnols
Les he comprat sol com un mussol a la boqueria i també molt ben acompanyat, companyia que a cops em manca molt.
Crozon Morgat
M’he quedat mirant la platja i no he vist a la Bardot, però afortunadament ahir vaig trobar un llibre amb moltes fotos d’ella. La Bardot era la Bardot. No es pot dir més alt ni més clar. Soc un fetitxista de tot el que és Francès.
Sensibilitats i poc sentit de l’humor
Després d’unes setmanes amb el blog tancat i barrat, i amb alguns missatges de que l’obrís altre cop, al final ho faig. L’havia deixat inactiu per dues raons: la primera es perquè se’m va requerir de manera oficial que esborres un parell o tres de posts. Sembla que segons què a segons qui, molesta, la…
Et trobem a faltar.
Tu ets a la presó, i ells ploren a les processons, i tu no pots anar a missa, i el padrí del meu fill és políticament tot el que jo més rebutjo, i jo marxo de casa perquè ell hi entri, i els teus fills tornen en tren de veure el seu pare tancat a la presó per fer i donar suport tot el que jo també defenso.
New York….
Potser a l’alçada de NY hi posaria Alella, Tokyo, i sobretot la plaça del Diamant, lletja com un pecat però el lloc on la meva ex va fer-me el meu primer petó.
Fusos horaris
Els viatges llargs costem dues arrugues (i tres), però és veritat que anar-hi de tornada, malgrat tot el que vol dir això, ajuda
Rambla Avall
Avui anava avall les rambles, feia temps que no ho feia , i mentres una veu em deia que no baixés més, un altre em feia anar rambles avall fins a Colon. M’ho anava mirant tot amb un carinyo especial, pensava que els diumenges quan era un adolescent sortia de les puces o la Guarra,…
Next Stop…
Sempre deia: “que vida más siniestra la nuestra Jorge!”
Del Perú a Alella…
Avui el meu fill, en Max, em preguntava què em feia por de veritat i jo li deia que morir lluny dels arbres del Jardí que es van plantar amb mi al davant tots ells, era el que m’aterrava; això i no poder assegurar-li a ell que podria desitjar una mort tant bonica com la meva.
