Nit de Sant Joan…sense comentaris.

Originalmente publicado en Jordi Prat:
No puc evitar tenir sentiments enfrontats pel que fa la revetlla de Sant Joan, sempre em porta a vivències extanyes, sovint més enllà de una realitat, perque aquesta nit té de magica el que vol i de procliu al inventari una realitat. En el fons, tots per Sant Joan, pensem…

Xavier Prat, Un artista emblemático de los años 80.

Xavier Prat Riquelme era un personaje intenso, que cultivaba a fondo sus raíces peruanas:
“La persona con más talento natural que conocí en mis años de juventud, nunca llegó a profesionalizar realmente sus aptitudes literarias y plásticas”

Mucho más que una metástasis

Originalmente publicado en Cáncer de mama metastásico:
Somos la minoría de la minoría de la minoría. Somos el espejo en el que nadie se quiere mirar. Nosotras no cabemos en las imágenes del lazo rosa (de hecho, tenemos nuestro propio lazo que puedes ver en la cabecera del blog) ni en las campañas…

Las 5 leyes de la estupidez humana…

Los “no estúpidos” son un grupo defectuoso e inconsistente. A veces actúan de manera inteligente, a veces egoístamente y, a veces, se aprovechan ellos.

La taula del fons…del Cafè.

Al cafè on m’han citat els lavabos també hi son al final del local, però afortunadament jo no pertanyo a la família Tattaglia

Boig per tu… (ja no, però gràcies per tot)

Originalmente publicado en Jordi Prat:
He fet un viatge pel temps, i m’he llevat en aquell llit que grinyolava de casa la teva avia, amb la lampara d’aranya que penjava d’aquell sostre, la finestra oberta i els llençols esllorigats, blancs. El sol de les 11 del matí entrava a barrenar l’habitació on ens estimàvem sense…

Tot depèn.

Vivim ja en el moment de la crisi constant, en el que potser morirem a qualsevol cantonada i als petons que no donem per por d’encostipar-nos.

El preu d’unes vides…

Potser el problema son “les seves i les nostres”, potser ja no hi ha cap problema i vivim embolcallats en la reacció peremptòria i obligada a cadascun dels actes de violència als que ens estem acostumant.

Una casa nova, Bella. Vella, vells.

Els hiverns seran llargs, a cops, sol amb els gossos, i sovint amb tu, la finestra encarada al sol, al Gran Sur, ens enganxarà endormiscats, al sofà, més tard de les 4 de la tarda, i un poc abans d’aquell moment, identificable, quan el sol mort.

Feina Invisible, feina ben feta.

Al poli-esportiu d’Alella, les feines invisibles es fan, i crec que es fan bé. Pots estar més o menys d’acord, però sempre hi tens una porta oberta, una explicació concreta i una espècie de ganes de fer bé les coses

No vuelvas….no amanezcas.

Originalmente publicado en Jordi Prat:
? Has visto el video verdad? Déjalo sonar, mientras lees, Hazlo. Gente corriente, gente moliente, te deshaces en palabras para sentirte importante, y lo más curioso es que estas lejos, lejos de mi, lejos de ti. El respirador a terminado, no se oye el Bib-Bib, un puto cadáver en la…