Et trobem a faltar.

Tu ets a la presó, i ells ploren a les processons, i tu no pots anar a missa, i el padrí del meu fill és políticament tot el que jo més rebutjo, i jo marxo de casa perquè ell hi entri, i els teus fills tornen en tren de veure el seu pare tancat a la presó per fer i donar suport tot el que jo també defenso.

Desahucio Sentimental, por el Mono Holandés.

Originalmente publicado en Jordi – Bitàcoras.:
No sé si es que fue San Valentín, que la situación política acojona, o que leer más prensa me ha tocado la cabeza. El caso es que tras unos vinos y cervezas domingueras con los amigos, la respectiva ración de historia de desamor que tocaba el día del…

New York….

Potser a l’alçada de NY hi posaria Alella, Tokyo, i sobretot la plaça del Diamant, lletja com un pecat però el lloc on la meva ex va fer-me el meu primer petó.

Noemi, la meva primera novia

Recordo aquell dia quasi tant clar com el que la Leticia ens va dir que marxava. La mare de la Noemi se’m va acostar i em va dir que ella ja no tornaria

Violeta

Es girarà lentament, la ma aixecada Per dir un adéu emmirallat i sense força Els finestrals seran tancats I sense més espurna que un oblit ràpid Emprendrà un camí entre estances i ombres.   S’escolarà entre els corriols clars L’antiga vall s’obrirà envers ella I les olors de primavera, d’una vida Sencera a punt d’albirar-se…

Fusos horaris

Els viatges llargs costem dues arrugues (i tres), però és veritat que anar-hi de tornada, malgrat tot el que vol dir això, ajuda

Rambla Avall

Avui anava avall les rambles, feia temps que no ho feia , i mentres una veu em deia que no baixés més, un altre em feia anar rambles avall fins a Colon. M’ho anava mirant tot amb un carinyo especial, pensava que els diumenges quan era un adolescent sortia de les puces o la Guarra,…

Next Stop…

Sempre deia: “que vida más siniestra la nuestra Jorge!”

Del Perú a Alella…

Avui el meu fill, en Max, em preguntava què em feia por de veritat i jo li deia que morir lluny dels arbres del Jardí que es van plantar amb mi al davant tots ells, era el que m’aterrava; això i no poder assegurar-li a ell que podria desitjar una mort tant bonica com la meva.