Bancs d’Alella…

Els bancs tenen aquella cosa extranya que quan hom hi seu tot sol, ningú el molesta i també que quan un hi seu amb parella sempre s’acaba la historia amb un petó o un adeu

Cosas del que viaja…

Os habéis dado cuenta que los calcetines nunca desaparecen juntos. Yo creo que se odian y justo en ese momento en que una mujer, normalmente china, los casa para toda su vida en kowlong o shandú, ellos ya piensan en divorciarse,

Estius a Alella…

Alella es convertia Juliol i Agost en una olla de grills on el poble recobrava de sobte una vida que els alellencs els costava d’acceptar amb tots els domingueros que pujàvem de Barcelona per quedar-nos fins vora tocar mitjans de setembre

Jo si que tinc por. Yo si tengo miedo.

qué me da más miedo: la creencia absurda que lo mejor es hoy el duelo y el llanto, el “no tenim por” y el son “unos radicales”, o el hecho de que ellos están convencidos y nosotros no.
A lo mejor lo que da más miedo es el “ellos” y el “nosotros” y quizás deberíamos plantearnos si el punto de partida fue y es erróneo.

Plou.

Si abans a l’estiu tota cuca vivia, darrerament la sensació és mortal.

A cara de perro, siempre!

El sol se pone tranquilamente en esta tarde de agosto, el calor no cesa. Es como esa muerte que no acaba de llegar o esa vida que se resiste simplemente a los avatares extraños que nos quieren devolver sin un sentido claro a una infancia senecta, o a un acelerar dramático acompañado del ruido quejumbroso de una moto o un llanto.

Ovidi..i..Un món Montllor

De bon mati hi he deixat la família i he decidit fugir, fugir de converses estúpides, fugir d’ells. He deixat dona i fills.

Xavier Prat, 1957-2007 (revisitant al Xavi)

Potser coneixíem sols una part d’un element humà i polièdric que es deixava entreveure, i que es foragitava al mateix temps; ens ha costat 20 anys entendre una realitat que no volíem, ni preteníem, ni sabíem entendre, o potser simplement ahir, a través d’un reconeixement sense dubte tant important, vam començar a oblidar el Xavier persona,

Nit de Sant Joan…sense comentaris.

Originalmente publicado en Jordi Prat – Bitàcoras:
No puc evitar tenir sentiments enfrontats pel que fa la revetlla de Sant Joan, sempre em porta a vivències extanyes, sovint més enllà de una realitat, perque aquesta nit té de magica el que vol i de procliu al inventari una realitat. En el fons, tots per…