Covid-19. Un puto arrogant.

Fa por morir quan tens allò que diuen la gent gran: coses al teu càrrec. Normalment son nens, dona o deutes. No tinc deutes, tinc nens.

Farewell Lluis

La mort, ens dona tocs d’atenció, com una ruleta russa on simplement sempre son els bons que perden, perquè juguen amb el més preuat que tenen, que és una vida plena.

12 de Maig – Soc D’aqui – Covid-19.

A vegades tinc la sensació que tot plegat m’ha posat un peu a terra i l’altre a l’arrel, i que inexplicablement he passat del “què bonica és la Segarra, a soc de la Segarra” en poc temps.

19 d’Abril – On anem? – Covid-19.

el no poder tocar-nos, el no poder acomiadar-nos, el matar el que ens fa grans que és el gregarisme com espècie però també l’ecumenisme humà en temps de crisi, pot ser la nostra llança de Longino

11 d’Abril – un nou món – Covid-19.

Podria continuar treballant, vivint a la vall, encomanant-me a Deu als matins i al Tramonto italià als vespres, embolcallat a cops per la boira i altres per un sol feridor i insuportable