L’1 d’Octubre 2017 ens pot quedar molt lluny, han passat moltissimes coses i aquest any per molts serà com 10 anys. Però va ser fa 4 dies, no oblidem, no perdonem, treballem per el futur, si, però sense perdre de vista que gent com l’Oriol, els Jordis, en Forns en Romeva etc… viatjaven fa cuatre dies engabiats en caixetes de ferro en un furgo de la Guardia Civil.
Coses d’abans
He aprofitat el matí per treure herbes, retallar plantes que semblen pensar que poden tenir el seu espai, fer-ho tot d’amagat ara que ell va a un enterro al que no vol anar, segurament amb qui no vol ser acompanyat. Provo de fer-me a la idea de la situació i no puc. Son maneres diferents…
Pablo CA-n-SADO
me preocupan mucho más los pobrecillos de Santa Pola y sus propiedades, me preocupa la mujer de Casado y sus lagrimillas, y sobretodo el ritmo copulatorio de la amiga Soraya que en liquidació, bajará bastante.
Vacances Brettonnes
Bretanya és un tresor a descobrir, o potser érem nosaltres qui teníem el tresor amb nosaltres i aquests dies hem tingut temps per obrir els cofres i veure’l.
Del Franciscanisme al Almendrado.
els traspassos de poder de leader a leader son malaltissos i sobretot “estranys”, i recorden massa a Politburö de edats antigues i traspassos de poders elitistes.
+ Bretagne
Lo de las R s’ho devien inventar els que no volien veure segons qui menjar ostres a l’estiu “au bord de la mer”.
La pointe des Espagnols
Les he comprat sol com un mussol a la boqueria i també molt ben acompanyat, companyia que a cops em manca molt.
Crozon Morgat
M’he quedat mirant la platja i no he vist a la Bardot, però afortunadament ahir vaig trobar un llibre amb moltes fotos d’ella. La Bardot era la Bardot. No es pot dir més alt ni més clar. Soc un fetitxista de tot el que és Francès.
Sensibilitats i poc sentit de l’humor
Després d’unes setmanes amb el blog tancat i barrat, i amb alguns missatges de que l’obrís altre cop, al final ho faig. L’havia deixat inactiu per dues raons: la primera es perquè se’m va requerir de manera oficial que esborres un parell o tres de posts. Sembla que segons què a segons qui, molesta, la…
1 d’Octubre, no oblidem…
Originalmente publicado en Bitàcoras.:
Fa dies que provo d’escriure. Però cada cop que tinc quatre ratlles escrites em faig enrere. Mai havia estat gaire curós amb els escrits, potser sols quan escrivia a la meva novia Irlandesa a qui volia convèncer per carta que el nostre amor era l’única cosa important dins aquest món.…
