Policia Local d’Alella, sols?

Hi ha coses amb les quals no es pot jugar, i una d’elles és la seguretat de 10.000 persones, que som els que vivim a Alella. Però qui hi juga:  el govern municipal del poble, o la policia.

Alella, Municipales 2019.

Si lo pienso fríamente, ser el “Hereu” debe de ser un rollo. Y más el Hereu de Andreu. Nadie se acuerda de Luis XV. Nos acordamos del XIV y del XVI, uno tan fantástico y el otro tan descabezado. Pero y el XV?

Abandó, Alella.

Alella, vista la Rectoria, em sembla massa urbana, massa reivindicativa, amb molts perfils pobres, i altres que a la meva edat ja no m’interessa conèixer

Parole, Parole, Parole

La revolució dels somriures i de les iaies i iaios posant llaços i anant a manis amb samarretes de coloraines, al sector 3f, o ves a saber no té cap sentit. Entenc que sigui la més pacifica, però cada cop tinc més clar que hauríem d’haver tirat cap una acció més directa

New York…

El centre del Imperi és cada cop més bestial, més violent dintre de la perfecció, més sofisticadament decadent, i com tot el que és brutal, decadent i sofisticat, crea una addicció difícil de suportar.

New York….

Potser a l’alçada de NY hi posaria Alella, Tokyo, i sobretot la plaça del Diamant, lletja com un pecat però el lloc on la meva ex va fer-me el meu primer petó.

Cosas del dia 23

En fin, me centraré en ser autónomamente feliz, en pensar que tengo que escribir este siempre complicado resumen del año, en comer bien, y en beber mejor,

Bancs d’Alella…

Els bancs tenen aquella cosa extranya que quan hom hi seu tot sol, ningú el molesta i també que quan un hi seu amb parella sempre s’acaba la historia amb un petó o un adeu

Estius a Alella…

Alella es convertia Juliol i Agost en una olla de grills on el poble recobrava de sobte una vida que els alellencs els costava d’acceptar amb tots els domingueros que pujàvem de Barcelona per quedar-nos fins vora tocar mitjans de setembre

Plou.

Si abans a l’estiu tota cuca vivia, darrerament la sensació és mortal.