Parole, Parole, Parole

La revolució dels somriures i de les iaies i iaios posant llaços i anant a manis amb samarretes de coloraines, al sector 3f, o ves a saber no té cap sentit. Entenc que sigui la més pacifica, però cada cop tinc més clar que hauríem d’haver tirat cap una acció més directa

Ni Oblit ni Perdó.

L’1 d’Octubre 2017 ens pot quedar molt lluny, han passat moltissimes coses i aquest any per molts serà com 10 anys. Però va ser fa 4 dies, no oblidem, no perdonem, treballem per el futur, si, però sense perdre de vista que gent com l’Oriol, els Jordis, en Forns en Romeva etc… viatjaven fa cuatre dies engabiats en caixetes de ferro en un furgo de la Guardia Civil.

Del Perú a Alella…

Avui el meu fill, en Max, em preguntava què em feia por de veritat i jo li deia que morir lluny dels arbres del Jardí que es van plantar amb mi al davant tots ells, era el que m’aterrava; això i no poder assegurar-li a ell que podria desitjar una mort tant bonica com la meva.

Som un mur!

Som un mur, Catalans, convertim-nos en un mur. Ja n’hi ha prou, no ens deixem sotmetre, i responem! Per Catalunya i Per nosaltres.

Adiós 2017.

Mañana cumpliremos esos 365 días mágicos que nos llevan a otra vida, o a lo que muchos piensan que puede ser una nueva oportunidad para hacer mejor todo lo que no han sabido hacer bien. Personalmente no les albergo ninguna esperanza

Cosas del dia 23

En fin, me centraré en ser autónomamente feliz, en pensar que tengo que escribir este siempre complicado resumen del año, en comer bien, y en beber mejor,

Inghetata no vol dir Llibertat (en romanès)

Em llevo al matí pensant que avui escriuré coses boniques i m’entortolligo en mons que volen tenir-me pres. Diguem que mai vaig ser un tipus odiós però, pensem també que poc a poc la mala sang guanya a la bona dins les meves venes.

1 d’Octubre, no oblidem…

tots els que vam quedar dins aquella sala que ja feia pudor a suor, i somni, parlàvem poc, fèiem bromes, i sobretot teníem por. Tots vam passar molta por

Katalunien ist nicht Melmac (Oasi de Siwa, Egipte)

Va agafar-me de la mà i fent-me l’ullet tot caminant em va xiuxiuejar a cau d’orella que encara que no fos així aquella nit ens ho havien de creure, perquè al Caire dos dies després jo agafava l’avió per no tornar-hi mai més.

No marxis a Australia, amic.

Avui m’escoltava la dona del meu amic, i provava d’entendre el perquè havia de marxar a Andalusia o Madrid en el cas que ens independitzéssim. O Brisbane?