Parole, Parole, Parole

La revolució dels somriures i de les iaies i iaios posant llaços i anant a manis amb samarretes de coloraines, al sector 3f, o ves a saber no té cap sentit. Entenc que sigui la més pacifica, però cada cop tinc més clar que hauríem d’haver tirat cap una acció més directa

Ni Oblit ni Perdó.

L’1 d’Octubre 2017 ens pot quedar molt lluny, han passat moltissimes coses i aquest any per molts serà com 10 anys. Però va ser fa 4 dies, no oblidem, no perdonem, treballem per el futur, si, però sense perdre de vista que gent com l’Oriol, els Jordis, en Forns en Romeva etc… viatjaven fa cuatre dies engabiats en caixetes de ferro en un furgo de la Guardia Civil.

Inghetata no vol dir Llibertat (en romanès)

Em llevo al matí pensant que avui escriuré coses boniques i m’entortolligo en mons que volen tenir-me pres. Diguem que mai vaig ser un tipus odiós però, pensem també que poc a poc la mala sang guanya a la bona dins les meves venes.

Katalunien ist nicht Melmac (Oasi de Siwa, Egipte)

Va agafar-me de la mà i fent-me l’ullet tot caminant em va xiuxiuejar a cau d’orella que encara que no fos així aquella nit ens ho havien de creure, perquè al Caire dos dies després jo agafava l’avió per no tornar-hi mai més.

No marxis a Australia, amic.

Avui m’escoltava la dona del meu amic, i provava d’entendre el perquè havia de marxar a Andalusia o Madrid en el cas que ens independitzéssim. O Brisbane?