Parole, Parole, Parole

La revolució dels somriures i de les iaies i iaios posant llaços i anant a manis amb samarretes de coloraines, al sector 3f, o ves a saber no té cap sentit. Entenc que sigui la més pacifica, però cada cop tinc més clar que hauríem d’haver tirat cap una acció més directa

Les tardes al Monestir

La casa on escriure el gran llibre que mai escriuré, un lloc que quan no fa vent, del silenci que hi ha, s’escolta el vent.